Sí, és veritat. He sentit, m'ho han dit, que l'han vist. No ho puc confirmar ni sé si mai podrà ser vist una altra vegada. Des de que escrivia de forma apassionada, tan emotivament com podien els seus sentiments, no se n'havia sentit mai més res. Sí, ja sé, l'amor...oh l'amor...era el motor de les seves accions, de les seves intencions, però, pobret, sempre amors...platònics perquè per a més no li donava.
I a més a més...sempre s'inventava les noies, és clar, perquè no podia pas fer-ho amb qualsevol que passava pel carrer, oi?
Bé, doncs si en Lluna Plena ha tornat, potser ens farà cinc cèntims de tot el que li va passar, i potser ens escriurà alguna cosa nova, oi?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Jo ho explicaría pero no em deixam parlar dels amors platonics perque diuen que si ho faig mai seran relas, i dic jo: poden ser reals? no ho se pas, tant sols se que aixo d'estimar, o el que anomenent amar, fa una mena de vertigen al hora que una mica de por.
Jo ho explicaria, pero avui no hi ha lluna plena, no hu puc comentar.
Petons i fins aviat
Publicar un comentario