Sí, és veritat. He sentit, m'ho han dit, que l'han vist. No ho puc confirmar ni sé si mai podrà ser vist una altra vegada. Des de que escrivia de forma apassionada, tan emotivament com podien els seus sentiments, no se n'havia sentit mai més res. Sí, ja sé, l'amor...oh l'amor...era el motor de les seves accions, de les seves intencions, però, pobret, sempre amors...platònics perquè per a més no li donava.
I a més a més...sempre s'inventava les noies, és clar, perquè no podia pas fer-ho amb qualsevol que passava pel carrer, oi?
Bé, doncs si en Lluna Plena ha tornat, potser ens farà cinc cèntims de tot el que li va passar, i potser ens escriurà alguna cosa nova, oi?
lunes, 30 de abril de 2007
viernes, 27 de abril de 2007
El malalt imaginari: hipocondríacs i d'altres histriònics
Sí, El malalt imaginari és el títol d'una obra de Molière, i potser és la primera obra de teatre que vaig veure, i en català.
Tracta, tal com el nom ho diu, d'una persona que es creu que està sempre malalta.
Això experimenten alguns, encara que sembla més això, una obra de teatre. Però de fer, aquelles persones que noten un dolor, i ja estan pensant que tenen alguna cosa greu, aquests són els pitjors malalts.
Crec que no cal dir que en un 99999% de les vegades, no és més que un dolor, això, imaginari. Però malgrat l'evidència, psicològicament ens trobem sols i cedim a la pressió: ens espantem.
Si trobo alguna solució definitiva, us la comunicaré, però ara, us deixo, perquè he d'anar al metge.
salutacions bloquers
Tracta, tal com el nom ho diu, d'una persona que es creu que està sempre malalta.
Això experimenten alguns, encara que sembla més això, una obra de teatre. Però de fer, aquelles persones que noten un dolor, i ja estan pensant que tenen alguna cosa greu, aquests són els pitjors malalts.
Crec que no cal dir que en un 99999% de les vegades, no és més que un dolor, això, imaginari. Però malgrat l'evidència, psicològicament ens trobem sols i cedim a la pressió: ens espantem.
Si trobo alguna solució definitiva, us la comunicaré, però ara, us deixo, perquè he d'anar al metge.
salutacions bloquers
Benvinguts Ussíes i altres fadrins de bon meréixer
Estimats amics del món del bloc:
Tal com està el món de la hohoesfera, és possiblement veritat que d'aquí a uns anys hi haurà multitud de blocs abandonats, cadàvers, carcasses sense vida que donaran idea de pensaments passats i d'altres subterfugis.
No obstant, el procés és imparable, i inherent hi és la selecció natural. Comencem tots, acabaran uns quants. De totes maneres, hi ha aventatges en la bloqueria, i passo a enumerar-les:
* Editem de forma senzilla, amb un format de relativa qualitat (no es Tej però déu n'hi do)
* No gastem paper ni energia per a imprimir-ho
* El canal de distribució és massiu, només falta una bona eina de publicitat i poca cosa més (ah, ser interessant pel públic objectiu)
* Ens permet expressar-nos, queixar-nos i/o relaxar-nos canalitzant la nostra energia mitjançant la confessió global.
D'altra banda, qui coneix el meu bloc castellà, origen de tot, coneix el meu tarannà, i d'aquí el títol:
* és el meu objectiu cultivar, protegir i possiblement, des dels meus humils coneixements, protegir la llengua i cultura catalana
* m'encanta jugar amb els mots tot i que no puc garantir la total precissió donat que sóc impacient, apressat i poc detallista en acabar les coses. D'aquí la paraula compte. Conte és conte, compte és comte i compte és compte. Encara que es pronuncien igual, tenen significats diferents. He triat el més llarg per a observar totes les possibilitats. Us convido a revisar-ne els detalls en un diccionari, eina imprescindible per Déu.
* La cantarella és una invitació a la vida. Semblarà ridícula, innocent o reprovable, però des d'aquest punt de vista, és totalment justificada.
Res més, només comentar que realment no sé si tindré temps per a mantenir tanta informació, però tinc material en format imprès, o sigui que, realment, només és qüestió de temps...i de ganes
Salutacions
Tal com està el món de la hohoesfera, és possiblement veritat que d'aquí a uns anys hi haurà multitud de blocs abandonats, cadàvers, carcasses sense vida que donaran idea de pensaments passats i d'altres subterfugis.
No obstant, el procés és imparable, i inherent hi és la selecció natural. Comencem tots, acabaran uns quants. De totes maneres, hi ha aventatges en la bloqueria, i passo a enumerar-les:
* Editem de forma senzilla, amb un format de relativa qualitat (no es Tej però déu n'hi do)
* No gastem paper ni energia per a imprimir-ho
* El canal de distribució és massiu, només falta una bona eina de publicitat i poca cosa més (ah, ser interessant pel públic objectiu)
* Ens permet expressar-nos, queixar-nos i/o relaxar-nos canalitzant la nostra energia mitjançant la confessió global.
D'altra banda, qui coneix el meu bloc castellà, origen de tot, coneix el meu tarannà, i d'aquí el títol:
* és el meu objectiu cultivar, protegir i possiblement, des dels meus humils coneixements, protegir la llengua i cultura catalana
* m'encanta jugar amb els mots tot i que no puc garantir la total precissió donat que sóc impacient, apressat i poc detallista en acabar les coses. D'aquí la paraula compte. Conte és conte, compte és comte i compte és compte. Encara que es pronuncien igual, tenen significats diferents. He triat el més llarg per a observar totes les possibilitats. Us convido a revisar-ne els detalls en un diccionari, eina imprescindible per Déu.
* La cantarella és una invitació a la vida. Semblarà ridícula, innocent o reprovable, però des d'aquest punt de vista, és totalment justificada.
Res més, només comentar que realment no sé si tindré temps per a mantenir tanta informació, però tinc material en format imprès, o sigui que, realment, només és qüestió de temps...i de ganes
Salutacions
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
